06 de Juny de 2012

L’Hermandad de Barcelona viu un Rocío ple d'emocions

El Romiatge del Rocío 2012 serà recordat durant molt temps per l’Hermandad Nuestra Señora del Rocío de Barcelona. Per moltes raons. La primera, per la visita del Bisbe de Barcelona, Lluis Martínez Sistach. “Va ser un honor. Va estar molt proper a nosaltres i vam poder xerrar sobre els canvis en els nostres estatuts”, comenta Pilar Díaz, presidenta de la germandat que va viure el seu últim Romiatge en el càrrec. Era la primera vegada que Martínez Sistach visitava el Rocío, i el que més li va impressionar va ser el sentiment “tan de dins” que es respirava a l’Aldea. El Bisbe de Barcelona va celebrar la Missa de Romeros, juntament amb el Bisbe d'Huelva, José Vilaplana Blasco, i es va recordar especialment de les germandats catalanes.
Un altre dels moments especials es va viure quan més del 50% dels germans i germanes de Barcelona van fer una visita a l’Hermandad Nuestra Señora del Rocío de Cornellà de Llobregat. “Normalment la visita se sol fer amb una petita representació de la germandat, però com acaben de fer-la filial, vam voler anar quants més millor”, comenta Pilar Díaz.
I, finalment, l’Hermandad de Brussel•les també va rebre la visita de la de Barcelona, retornant l'hospitalitat que els concedissin els germans i germanes de Brussel•les quan, fa uns mesos, una delegació de la germandat barcelonina va visitar el Parlament europeu a la capital belga i la germandat més llunyana del Rocío els va acollir amb gran afecte.
Aquests van ser els moments més especials del Romiatge 2012, però no els únics. El camí va ser “bonic, tranquil i sense incidents”, tal com va confirmar la presidenta de l’Hermandad Ntra. Sra. Del Rocío de Barcelona. I la visita a l’Hermandad de Rociana del Condado, com cada any, també va tenir el seu moment especial i únic quan els germans i germanes de Barcelona van poder cantar-li, ben a prop al seu segon simpecado una de les cançons que més els omple: “Carretas de plata”.
I això que el Romiatge no va començar a Barcelona com estava previst. “Primer no vam poder treure la nostra carreta pels carrers de la Ciutat Comtal per la pluja, i després no vam poder entrar a la Basílica de la Mercé, encara que rebem la benedicció de la patrona de la ciutat des de la porta. Però bé, sempre s’ha de ser positius”, comenta Pilar Díaz, que té molt clar que es queda “amb tot el que té de bo aquests quatre anys. La meva junta directiva s’ho mereix tot”, va concloure emocionada la presidenta de la germandat que acabarà el mandat a la fi d'any.



Text: Montse Sáez
Fotografies: Manuel Valenzuela/ Julia Juan